2 min de lectura

Per què un quadern

Notes al marge d'una feina que passa massa de pressa

Un quadern d'enginyeria obert: la pàgina esquerra plena d'anotacions i esquemes fets a mà, la dreta encara en blanc, amb una ploma de tinta blava al costat.

Acabo un projecte i el codi queda, amb tot el seu historial. Les decisions que hi ha al darrere no queden enlloc: per què vaig triar aquesta base de dades i no una altra, què vaig donar per bo sense mesurar, quina decisió de fa sis mesos m’ha costat una setmana ara. Se’m queden al cap, i el cap oblida.

Aquí les escric.

Sense calendari

Escriure per calendari em sortiria malament. Ho he provat, i el resultat són apunts a mitges publicats per no trencar la ratxa. Aquí no hi ha periodicitat: pot ser que un mes surtin tres posts i el següent cap. El que decideix que un post surti no és la data, és que la idea hagi aguantat.

Publicar per calendari acaba sent omplir pàgines. Un post surt quan la idea ha aguantat el refredament, i no abans.

De què tracta

De coses que he tocat amb les mans:

  • IA aplicada de veritat. No el que fa un model en una demo, sinó què es trenca quan el corpus creix o quan arriba la factura.
  • Sistemes i infraestructura. Servidors propis, contenidors, dominis, certificats. Coses avorrides fins que cauen.
  • Decisions i el seu cost. Tota decisió tècnica és una aposta amb data de venciment, i quasi mai n’escrivim el resultat.

El que no hi haurà: tutorials de coses que no he fet servir mai, i opinions sobre tecnologies que només he llegit.


Aquest és el post 01. Si en vols més, hi ha un feed; si en vols discutir algun, escriu-me.